trozo

laura.amanda.bahi@gmail.com

Mes: octubre, 2013

Quan creix l’espai que ens separa
el crit se li enganxa amb més força
violant l’absència s’oposa
a deixar de patir els talls de l’altre

Anuncios

No vull més que ser amb tu
com cor i pols, les tardes de silenci
lliurant les mans
entrellaçades
al vol erràtic d’aquest món

No vull a les llums d’Istanbul
enlluernant les nits
de la memòria
menetre el que érem
mig món enllà
és ara obscur
o ja no és

Pastifejar amb la sang que brolla
al costat de llit on trenaves
la historia que mai ha estat,
digerint el nus a l’estómac
el fugir esculpit amb la boca
i aixafat pel tosc últim pas.