trozo

laura.amanda.bahi@gmail.com

Mes: enero, 2013

Continc l’estomacada
i m’embalo resseguint
el terra amb capgirells
zigzaguejant cap al zen
de les afores del meu cap

Anuncios

No recordà res
perquè res no fou
prou per sobreviure.

Et dibuixo a la pell
mentre dorms i fumo
i m’ensumo el gest
al matí següent
quan t’emmirallis inflat
i et sorprengui el retall
d’un membre sense cor
ejaculant sota el teu ventre

El mort vivent
rosega ratpenats
sumit en la pau convulsa
de la dolça derrota

Ja no som més
que l’escapçat record
renescut les tardes mortes
per la teva memòria
que reprèn el fil perdut
i estirant rescata
dos cossos buits petonejant-se els ulls
i apunyalant-se el ventre.

 

No em devorarà el temps
quan m’arrugui la cara
i m’allargui el nas
aquí queda escrit
que la pell era fina
el futur previsible
i el cervell ja espatllat.