trozo

laura.amanda.bahi@gmail.com

Mes: diciembre, 2012

Redimir el temps,
fent el gos,
del pes famèlic
de la grandiloqüència

Enfilar-se
pels filferros del teu pit
arraulint la vida
al centre del teu ventre

El somiatruites
s’esbatussa amb l’haver
i  cau al sòl
mentre s’encisa
amb les estrelles

 

Cobrellits
cobresomnis
cobreplors
cobrexiscles
cobrediumenges

LLunàtic,
cauràs oprimit al món que s’imposa
o fugiràs cap al cel
que brota dins el crani?

 

Persistimos aún meditabundos
en las heladas esquinas
de la memoria
con corazones vacíos
como patios desnudos
y nudos en la garganta
tan grandes
como aquellos que nacen en los arces