por hardhardtimes

Queia a trossos el cel
mentre t’abocaves a la insulsa existència
pel teu cor no compartida
i decidies, tràgic i diví,
acabar amb els dies
d’escames de sol a les galtes
de jardins silvestres al crani
de bèsties infiltrades al pit
que s’anaven fent grans
que s’anaven fent anys
mentre queia a trossos el cel
i el propi infern el consumia

Anuncios