Ocultar el cor
i auscultar el pit,
buit de vida

Mil bombes detonades
sota la pell de cuir

Quan el cos negre de la nit t’estira
a l’espai anterior a la consciència
l’únic racó ja visible
és la parpella davant la mirada
convertida en pantalla ajustada
al rar viscut món de l’oníric

I si tinc temps
m’estaré de perdre’l

Quan creix l’espai que ens separa
el crit se li enganxa amb més força
violant l’absència s’oposa
a deixar de patir els talls de l’altre

No vull més que ser amb tu
com cor i pols, les tardes de silenci
lliurant les mans
entrellaçades
al vol erràtic d’aquest món

No vull a les llums d’Istanbul
enlluernant les nits
de la memòria
menetre el que érem
mig món enllà
és ara obscur
o ja no és

Pastifejar amb la sang que brolla
al costat de llit on trenaves
la historia que mai ha estat,
digerint el nus a l’estómac
el fugir esculpit amb la boca
i aixafat pel tosc últim pas. 

2+1 = 1+2 Reordenes l’endins creient que la

2+1 = 1+2

Reordenes l’endins
creient que la pedra
moguda de lloc
reneix ametista.

Plores de nit
quan arriba el record:
l’ordre dels factors
no altera el producte.

Connex

M’adscric al gemec
que es forma dins teu
i surt
qui sap com
per la meva gola.